Web oficial de l'Emma Vilarasau

TÀNIA SÀRRIAS: Estem contents perquè, atenció, la nostra convidada d'avui no necessita presentació, senyores i senyors, Emma Vilarasau!

(Aplaudiments)

TÀNIA: El nostre públic... de'n peus...

EMMA VILARASAU: (entra rient) Hola.

DARIO PORRAS: Hola.

TÀNIA: Hola Guapa. Segui, segui...

DARIO: Per favor...

EMMA: Moltes gràcies. Moltes gràcies.

TÀNIA: Has vist que guapo s'ha posat el Dario, per veure't?.

DARIO: En el teu honor...

EMMA: Molt, molt bé, t'ho agraeixo molt, estàs guapíssim.

DARIO: I tinc dos sorpreses per després, al final del programa.

EMMA: Ai... deu meu...

TÀNIA: Sí, sí, no et preocupis, són sorpreses bones.

EMMA: Són sorpreses bones?

DARIO: Ara et deixo amb la Tània...

TÀNIA: Molt bones, aquí només fem coses bones. Dario, fins després, fins després.

EMMA:(al Dario) Gràcies, eh?

TÀNIA: Emma, som sincers quan et diem que ens fa moltíssima il·lusió a tot l'equip que hagis vingut a veure'ns. Sabem que vas molt enfeinada.

EMMA: Jo també. A mí em costa això de les entrevistes, tu ja ho saps, però estic contenta d'haver vingut, perquè sou molt bona gent i molt guapos... (riu)

TÀNIA: Ah, sí? No, però som bona gent, això sí, vull dir que no fem mal a ningú... Nosaltres només et volíem tenir aprop, per repassar la teva extensa trajectòria fins ara, sobretot a TV3, al teatre, al cinema...

EMMA: Si.

TÀNIA: Nosaltres ara estem aquí amb l'Emma.

(L'Emma riu. Continuament es veuen imatges dels treballs de l'Emma a les pantalles del TVist.)

TÀNIA: Mira com riu.

EMMA: Em vaig veient i m'atabalo!

TÀNIA: No t'atabalis, no t'atabalis, tú aquí darrera com si no hi hagués res. Després anirem veient imatges.

EMMA: Difícil, eh? no veure-ho, està darrera teu...

TÀNIA: Clar, està... Tú imagina't a casa teva, tot el dia, tot ple de pantalles posant imatges teves...

EMMA: Un horror, un horror!

TÀNIA: Perquè? saps la de material... Als arxius de TV3 hi ha: Emma Vilarasau i l'altra meitat és altres...

EMMA: ...i los otros. No, no, no m'ho crec.

TÀNIA: Que sí! Tú saps la feinada que hem tingut per resumir coses... Comencem pel teatre.

EMMA: Sí.

TÀNIA: Parlarem de Ventdelplà, que ningú es preocupi, que l'Emma també està emprenyada amb el David... Bé. l'Emma no... ella diferencia...

EMMA: Sí... jo soc molt comprensiva...

TÀNIA: És comprensiva... Home, és que ella també n'ha fet de grosses...

EMMA: Eh...? eh...?

TÀNIA: Sinó, recordem a l'Eulàlia Montsolís...

EMMA: No, no, i jo mateixa amb el David també... oh! si jo ho faig...

TÀNIA: Sí, però el pianista, l'afinador de pianos tenia, tenia justificació.

EMMA: Ah, si?

TÀNIA: Sí, perquè no havia matat a ningú tampoc... no?

EMMA: No. però vaja... (riu)

TÀNIA: Mira com riu. Va! Parlem de teatre, perquè atenció, els seguidors de l'Emma Vilarasau estan d'enhorabona perquè ben aviat tornarà als escenaris aquesta obra que estem veient, amb l'Anna Lizaran i la Marta Marco, Un Matrimoni de Boston, que, la majoria de nosaltres no vam poder veure perquè es van exhaurir les localitats a una velocitat...

EMMA: Sí, perquè té un aforo molt petit el teatre, hi caben 170 persones i es va acabar desseguida, la primera setmana.

TÀNIA: Això és una bona notícia per la gent que fa teatre, doncs que s'exhaureixin les localitats quan sembla, doncs, que no hi va prou gent al teatre o així... doncs això demostra que sí, que el teatre funciona i està més viu que mai, no?

EMMA: Sí. Jo des de que vaig començar que hi ha crisis, eh?

TÀNIA: Sí, això també es diu, és veritat.

EMMA: I fa uns quants anyets que vaig començar... i sempre està malament el teatre, sempre ha estat malament...

TÀNIA: No està malament quan hi ha aquest trío, doncs, protagonitzant una obra.

EMMA: Però sempre funciona, sempre va tirant, sí.

TÀNIA: Sempre funciona. Estaríes d'acord si dic que sou el nou trio de l'escena catalana, l'Ana Lizaran, la Marta Marco i l'Emma Vilarasau?

EMMA: Home, el trio són el tricicle i no els hi podem treure aquest títol...

TÀNIA: No home, però amb un altre registre, evidentment, però, a veure també s'està parlant d'aquesta possible obra del Sergi Belbel, Mòbil, que ja està, ja ha escrit o havia pensat protagonitzant-la vosaltres mateixes.

EMMA: No, que jo recordi el Sergi la va escriure pensant en l'Ana, perquè la va escriure abans d'aquesta obra, i després ens hi va posar a nosaltres. Jo no la podré fer per compromisos professionals, em sap molt de greu perquè tenia moltes ganes de repetir, perquè a més el director era el Lluís Pascual, però... la vida és la vida i hi han altres coses i no puc fer-ho tot.

TÀNIA: Clar, perquè, còm és el dia a dia de l'Emma Vilarasau? Trucades, propostes, rodatges, assajos...

EMMA: No, no tant, eh? no tant!

TÀNIA: Sí, digues que sí, dona, així quan...

EMMA: No, no, el que passa és que quan fas Ventdelplà, fer teatre és complicat, i a més aleshores et lligues molt i ja has de dir que no a tot lo del món, i...

TÀNIA: Però Ventdelplà t'ocupa... clar, tú bàsicament estàs en moltes de les escenes.

EMMA: Ventdelplà, sí, t'ocupa de set i mitja a tres i després has d'estudiar i preparar-te tot lo de l'endemà o lo de... Jo hi vaig casi... pràcticament cada dia.

TÀNIA: Pràcticament cada dia. Després parlarem de quin sistema de treball tens, però no sé si de les ofertes que tens darrerament, que fan que no puguis fer dues obres de teatre, que també ho entenc, passen pel cinema, on t'hem de felicitar per la nominació als Goya...

EMMA: Moltes gràcies.

TÀNIA: Ens hauria agradat veure't pujar a l'escenari.

EMMA: Però vaig pujar pel Sant Jordi! Em van donar el Sant Jordi de cinema, així que estic molt contenta.

TÀNIA: És fantàstic. Estem recordant algunes de les teves aparicions cinematogràfiques... aquesta de fa... dos dies... estàs sempre igual, Emma.

EMMA: Sí, igual, igual, ja ho veus!

TÀNIA: Sí, dona... T'agradaria fer més cinema, Emma?

EMMA: Uhhh quants anys... Sí, sí, m'agradaria fer més cinema. El que passa és que ja et dic, sempre que em... sempre estic compromesa, quan em cauen coses.

TÀNIA: És a dir, no en fas més perquè no te'n surt sinó perquè no tens l'agenda que t'ho permeti.

EMMA: No es que me n'hagin sortit quatrecents mil eh? ara pensaran... no, però alguns sí que han sortit i no ho he pogut compaginar.

TÀNIA: Home, però imagino que quan a una la nominen al Goya, doncs això obre moltes portes.

EMMA: Sí, alguna. Alguna porteta.

TÀNIA: Sé que estàs rodant una pel·lícula actualment...

EMMA: He rodat una pel·lícula.

TÀNIA: Has rodat una pel·lícula. Ens pots avançar alguna cosa? O és secret?

EMMA: No, no, no, no és pas secret. És amb el Felipe Vega, però jo faig un personatge molt petit perquè no podia anar-hi més dies a la setmana...

TÀNIA: Sí, però segur que serà el moment de la pel·lícula amb el que es quedarà tothom, Emma Vilarasau.

EMMA: No, no, perquè hi han actors excel·lents i serà, estarà molt bé. Jo pràcticament passo per allà. És allò: "pasaba por allí" i ja està.

TÀNIA: Però segur que la gent se n'enrecordarà. Per cert, Emma. M'he enrecordat de tú moltes nits, després de veure Els Sense Nom, i no bé precisament, eh? que vam passar-ho molt malament a casa...

EMMA: Ah! sí.

TÀNIA: ...escolta, aquesta pel·lícula jo diria que és la que més por m'ha fet, n'hem vist unes imatges fa un moment. Jo crec que és de les més terrorífiques que he vist mai.

EMMA: Sí, és una pel·lícula que el Jaume Balagueró va fer amb molta imaginació i pocs mitjans, i realment jo penso que li va sortir molt rodona, estava molt bé. I va ser un plaer.

TÀNIA: I tú tornaries a apostar per directors novells?

EMMA: Oh i tant! I tant!

TÀNIA: Sense cap dubte, no?

EMMA: Jo va ser la primera vegada, en aquella pel·lícula, que em vaig adonar que m'havia fet gran (riu), perquè era la més gran de tots!

TÀNIA: De tot el repertòri?

EMMA: Del director, del director de fotografia, de tots. Perquè clar, tenien 29 anys! Eren molt joves! I ho feien molt bé. I sabien molt bé el que volien i com ho volien, i jo em vaig quedar realment, gratament sorpresa, no? tant del Xavi Giménez com del Jaume Balagueró, perquè feien un tàndem, i de l'Albert Carreres, tots tres.

TÀNIA: I d'aquí el gran resultat de la pel·lícula.

EMMA: I és això, jo tenia... 40 anys quan la vaig fer, i era la més gran! I era... vaig pensar, hòstia Emma, has passat de dameta jove a...

TÀNIA: I et demanàven consell a tú? o no?

EMMA: No, no, no, en sabien molt. Home, d'interpretació sí, però del seu camp... era fantàstic veure'ls treballar. A més una pel·lícula que feia com dos anys que la portaven al cap, buscant diners per fer-la i no la podien fer mai perquè no tenien un duro i la portaven super pensada.

TÀNIA: Vols recordar la primera vegada, no del Jaume Balagueró , sinó de l'Emma Vilarasau a TV3?

EMMA: No ho sé... no sé si la vull recordar...

TÀNIA: No ho saps, jo sí, perquè ho tenim preparat del nostre arxiu... És la primera vegada de l'Emma Vilarasau.

{ Imatges de Soc com soc }

TÀNIA: Era el Soc com soc... M'encanta aquest mòbil, eh? aquest telèfon inalàmbric... que demostra que realment són imatges d'arxiu

EMMA: (Riu) Han passat els anys!! eh?

TÀNIA: Han passat els anys, les antenes són més petites i els telèfons també.

EMMA: Deu n'hi dó!

TÀNIA: Perquè anaves fent que no, que no?

EMMA: Que no, que no... Ai! Perquè em veig molt rara, és com si no fós jo, tinc una sensació de que ja no soc jo.

TÀNIA: Però no te'n recordaves d'aquestes imatges? No les guardes?

EMMA: No, no, no, aquestes concretament no. I fa molts anys d'això...

TÀNIA: Però sí que guardes coses de les que has anat fent.

EMMA: Sí, guardo coses, sí... una miqueta de cada, per enrecordar-me'n una mica.

TÀNIA: I de tant en tant fas una sessió crispetes de revival? o no?

EMMA: No... lo típic, quan has de fer un book, un video-book d'aquests que et demanen... i aleshores fas una... i dius mare de deu, mare de deu!

TÀNIA: Però imaginaves aleshores, quan no hi havia video-book, quan era tot book de fotos, que series o estaries fent el que estàs fent ara?

EMMA: No, no, en absolut, en absolut! A més estava convençuda que jo no faria mai res per les càmeres, perquè estava convençuda que la càmera no m'estimava. Era una cosa que deia sovint: A mí la càmera no m'estima.

TÀNIA: Et consideres una de les actrius més mimades de Catalunya? En el bon sentit de la paraula, eh? No mimada... O sigui, amb raó de ser, evidentment, però...

EMMA: No... jo crec que he tingut molta sort en aquesta vida.

TÀNIA: La sort...

EMMA: He tingut molta sort. He estat en el lloc... "En el sitio adecuado en el momento adecuado"

TÀNIA: Doncs, Emma, hi has estat molts cops eh? "en el sitio adecuado"?

EMMA: Sí, això és començar i mira... Comences i no pares... (riu)

TÀNIA: Repassem algunes de les participacions que ha fet l'Emma, després parlarem de grans sèries que han marcat molt, però hi han moltes que també tenen els espectadors molt presents.

{ Imatges de Crims amb títol equivocat que hi diu Nissaga de Poder }

EMMA: No això és Crims.

TÀNIA: Hem anat directament a Nissaga de Poder... No això era Crims, eh? Es que hem tingut un problema. Gràcies Emma per fer-me d'apuntadora. Allò era Crims...

{ Imatges de Mirall Trencat i Crònica Negra }

EMMA: Allò era Mirall Trencat i això... no sé lo que és... què és això?

TÀNIA: Era Crònica Negra...

EMMA: Ah, sí! Crònica Negra.

{ Imatges de Quico }

TÀNIA: El Quico.

{ Imatges de Secrets de Família }

EMMA: Això és secrets.

TÀNIA: Secrets de Família.

{ Imatge de la seva mort a Secrets de Família }

EMMA: Quina imatge que heu triat!

TÀNIA: Quina imatge, és que ens has fet patir molt, eh?

TÀNIA: Bé, una mica de repàs. Hem tingut un petit làpsus a Crims que és aquella sèrie. Aquella va ser molt innovadora.

EMMA: Molt, molt.

TÀNIA: Vull dir que tú has anat fent una mica de tastaulletes de moltes coses, comèdia, una mica de drama, una miqueta de...

EMMA: Sí, sí...

TÀNIA: Amb quina sèrie creus que vas fer el "click"?

EMMA: Home, amb Nissaga! És evident, no podem dubtar-ho.

TÀNIA: No podem dubtar-ho...

EMMA: El que passa és que, per exemple, ara que veia el Quico, una de les coses que m'ha donat la tele i aquesta feina, és que he conegut a gent maravellosa sempre, no? També gent que no ho és, eh? això també ho he de dir, Però amb aquests no continues, aquests dius no m'interessa i punto. Però aquí vaig conèixer al Ferran i hem continuat una amistat molt maca i bé, i de totes les sèries treus gent que després conserves... i està molt bé.

{ Escenes de Nissaga de Poder }

TÀNIA: Aquí estem veient algunes de les escenes que van captivar Catalunya, que va haver un abans i un després a la tele quan es va emetre Nissaga de Poder. Com defensaries tú a l'Eulàlia Montsolís? Perquè sé que, com actriu, no diràs res dolent d'ella i li trobaràs justificació a tot el que va arribar a fer... Fins i tot a l'escena aquesta, que va paralitzar Catalunya.

EMMA: (Riu) Vols que la justifiqui?

TÀNIA: Sí, va... justifica'ns-la.

EMMA: Jo penso que a la gent no se li pot, no se'ls pot contradir els sentiments com se li van contradir amb ella de tant jove, no? I aleshores això crea... alguna cosa lletja dintre que va sortint... I després que ella lluitava per l'única cosa que a la seva vida tenia sentit, que era el seu fill, al qual no podia reconèixer ni dir res, però era l'única cosa que per ella tenia algun sentit.

TÀNIA: No sé si estaràs d'acord, però jo crec que és mèrit teu el fet que fent un personatge com aquest, que normalment la gent li tindria bastanta mania, tothom li acabava trobant, doncs, un punt de... això que dius tú, li pots acabar justificant. La gent no crec que t'esbronqués pel carrer.

EMMA: No, que va!! No, no, no!

TÀNIA: I és curiós, perquè actualment, doncs, ve gent d'El Cor de la Ciutat i tal, que fan la meitat del que va fer l'Eulàlia Montsolís i els hi diuen de tot pel carrer...

EMMA: Però l'Eulàlia era un personatge molt complexe, i molt contradictori, i aquests sempre atrauen la gent, no? perquè era bo, perquè tenia molts sentiments però també era molt perversa i això també és atractiu. Jo crec que la gent plana, els que són només bons o només dolents són molt aburrits, tant uns com els altres, no?. I els que tenen una mica de tot, com tots, com tots, que tots tenim "nuestro lado oscuro" encara que...

TÀNIA: Tots som una mica Dark Beider, no? (riu)

EMMA: Sí, sí, doncs aquests... agraden més.

TÀNIA: Parlem d'un canvi de registre, suposo que després de tanta intensitat com vas viure a Nissaga et venia de gust fer una cosa molt més de comèdia, com va ser Majoria Absoluta.

EMMA: Sí.

TÀNIA: Va ser fàcil treballar a la realitat i a la ficció amb el mateix marit?

EMMA: Sí. Va ser molt còmode, molt fàcil i molt gratificant. Perquè hi havia moltes, moltes complicitats que no calia que féssim perquè ja hi eren...

{ Escena de Majoria Absoluta amb el Ramon Madaula }

TÀNIA: Aquí, aquí que ningú se'm...

EMMA: Ara, ara heu anat a ensenyar la que no estava amb el meu marit, eh?

TÀNIA: Que ningú confongui que això no era Ventdelplà, eh? No era el Madaula, eh? És el Jordi Bosch que el veurem després, eh?

{ Escena de la Judit quan va ser infidel a l'Eduard }

TÀNIA: Aquí, mira aquí també...

EMMA: Jo? infidel, eh?...

TÀNIA: Que ningú pensi tampoc que això era Nissaga, que a quí l'estem liant...

{ Finalment escena de la Judit i l'Eduard }

TÀNIA: Aquí tenim la parella.

EMMA: Ara, ara, ara!

TÀNIA: Us veu marcar alguna norma de dir, quan entrem per la porta de casa no es repassa text ni s'assajen escenes?

EMMA: No, no, perquè és impossible, és impossible. No repassem text, normalment, tenim dos fills i ja tenim feina per estar per ells.

TÀNIA: Home, i tant.

EMMA: No, repassar text no, però sí que parles, parles molt de la sèrie... "I a tú què et sembla? aquesta escena com la fem? I això, i si li podem donar la volta..." És impossible, a més ens agrada la nostra feina, ens agrada molt.

TÀNIA: I per una feina com la teva, Emma, que no has parat durant tots els anys, t'ha estat molt difícil compaginar-ho amb la vida personal? amb el fet de tenir els crios?

EMMA: Sí, és el que més m'ha costat.

TÀNIA: Sí?

EMMA: Sí, per això ara, és el que et deia abans, he pres una decisió de dir: No faré més dos coses alhora, teatre i televisió alhora no, primer que el cos ja no em dóna, perquè llevar-te a les sis i anar-te a dormir a la una cada dia tampoc és plan, primera perquè vull disfrutar de la meva feina i perquè vull disfrutar de la gent que estimo i de la meva familia. Que he procurat disfrutar sempre, eh?, però, quan fas tantes coses...

TÀNIA: Però mai t'has sentit malament, abans, en un camerino pensant què faig aquí quan podria estar a casa...

EMMA: Sí..., sí...

TÀNIA: Sí?

EMMA: Sí... a vegades sí que m'hi he sentit. Però és inevitable, jo i totes les que som mares i estem diumenges al teatre i dissabtes a la tarda, i el diumenge el nen et diu: "podriem anar d'excursió?" i tú: "no, no, perquè jo tinc que anar al teatre, nen", doncs clar, sempre et sents: "i jo què hi foto aquí?, perquè jo hauria d'estar amb els meus fills...". Sempre hi ha un dia que t'agafa el baixon i t'agafa la plorera i dius: "Ja no puc més!".

TÀNIA: Clar...

EMMA: Però t'agrada la feina i segueixes i et sents molt realitzada, és una feina que a mí m'apassiona i... i no la penso deixar, però sí... piano, piano.

TÀNIA: Piano, piano. I aquesta passió que sent l'Emma per la feina que fa, la transmet als espectadors, per exemple de Ventdelplà, una sèrie que trionfa allà on va, eh?, com la Voll Damm o com l'Estrella em sembla que era, on ens tornes a fer patir, Emma Vilarasau, haviem rigut una miqueta amb Majoria i torna l'Emma a fer-nos patir.

{ Escena de la bofetada del Damià a Ventdelplà }

TÀNIA: Tú després de tantes sèries, Emma, sabries dir-me quina és la clau per a que una funcioni moltíssim, una funcioni menys...

EMMA: Si ho sabés...

TÀNIA: Ni idea, no?

EMMA: ...em sembla que faria una patent i em forraria... no, no ho sé.

TÀNIA: Però a l'hora de triar personatges, quin és el teu... quina és la forma en la que dius: aquest sí, aquest no...

EMMA: A veure, m'agrada que siguin, primer que siguin molt humans, que siguin creibles, que expliquin històries que a la gent li puguin arribar, i puguin importar a una gran majoria de gent. I... i fer-ho amb tot el cor i amb tota la sinceritat del món, no m'agraden les sèries ni les coses pretencioses, ni excessivament petulants ni excessivament... no? M'agrada... m'agrada que ens dirigim a la gent d'una manera més senzilla, no? Molt intel·ligent, però...

TÀNIA: Potser aquesta és la clau de l'èxit de Ventdelplà, no? aquest sentit de la quotidianitat, de què entres a casa d'una família normal...

{ Escenes dels darrers capítols emesos }

TÀNIA: ...on evidentment passen coses que no són molt normals...

EMMA: Últimament ja no són molt normals... (riu).

TÀNIA: Sí, perquè aquí la cosa està una mica complicada. Sé que no ens diràs què passarà...

EMMA: No...

TÀNIA: ...però abans d'anar a publicitat et vull fer una pregunta. Ens han dit que Ventdelplà s'atura durant uns mesos...

EMMA: Sí...

TÀNIA: Tornarà l'Emma Vilarasau al Febrer?

EMMA: Sí, sí, tornarà l'Emma Vilarasau, sí, sí...

TÀNIA: Confirmat?

EMMA: Confirmadíssim!

TÀNIA: Saps que jo ara m'he de retractar de la meva teoria, pensava l'Emma Vilarasau aprofitarà i ara que està tot tant emmerdat, se n'anirà a viure un altra vegada a Barcelona i ens deixarà a tots a Ventdelplà tristos i plorant al Tramontana.

EMMA: No, no, no, no... l'he començada i m'agradaria acabar-la. I m'han dit i jurat que s'acaba la temporada que ve, i aleshores...

TÀNIA: És a dir, l'última temporada de Ventdelplà. Es confirma que l'Emma Vilarasau serà...

EMMA: Sí, sí... Jo el que no volia era seguir empalmant, perquè penso que tots necessitem uns mesos de repòs, els guionistes per pensar, i tothom per... per veure el que no hem fet bé aquesta temporada i intentar millorar-lo la que ve, no? Però, sí, amb aquests mesos de paron, sí... Encantada!.

TÀNIA: Doncs amb aquesta boníssima notícia i amb aquesta pausa que també necessitem nosaltres... fem, res, uns minutets i tornem amb aquest concurs que els hem anunciat, i una sorpresa que l'Emma no sap, que jo sí que sé, però que sé que li agradarà.

{ Descans, publicitat }

TÀNIA: Tornem a ser al TVist en directe, amb la millor companyia posible, l'Emma Vilarasau. Emma, ja saps, ja t'ho hem transmès, espero que sí, que sentim devoció per tú?

EMMA: Sí, sí, ja m'ha arribat.

TÀNIA: Aquí hi ha babes per terra per tot arreu...

EMMA: (Riu)

TÀNIA: Però no som els únics, hem sortit al carrer, i atenció al que ens han dit de tú i, dues persones, personetes que coneixeràs perfectament. Més coses bones.

{ Imatges d'entrevistes a gent del carrer i també al Carles Cuevas i a la Georgina Latre (el Biel i la Isona de Ventdelplà) }

TÀNIA: Si fins ara babejava l'equip, ara...

EMMA: Són molt macos! Ai! Què monos!

TÀNIA: Suposo que quan a un actor li diuen aixó, la naturalitat, la credibilitat, els companys la professionalitat i la bona personalitat?

EMMA: Si no surtiré per la porta!! (riu), no surtiré per la porta!

TÀNIA: No, si tenim una porta molt gran, la del magatzem és enorme, Emma, no hi ha cap problema. I no ens ha costat trobar-ho, no és allò que diguis, ui!...

EMMA: Hem hagut de seleccionar tots els que deien que no... (riu)

TÀNIA: Hem hagut de seleccionar perquè tots els que rajaven de l'Emma els hem hagut de treure... No n'hi havia d'aquests!!, No se'n troben d'aquests!... Això?

EMMA: Mira noia, jo ho agraeixo molt, estic molt contenta...

TÀNIA: Avui l'Emma?

EMMA: ...i moltes gràcies al Carles i a la Georgina.

TÀNIA: Doncs... anem a regalar invitacions, Emma, m'ajudes?

EMMA: Molt bé.

TÀNIA: Molt bé, doncs rebem trucades a veure quí vol anar a veure la Mícia, al festival Úniques... Kinga!

KINGA KISS: Hola.

TÀNIA: Kinga, quin nom!

KINGA: Sí, soc hungaresa.

TÀNIA: Kinga Kiss, m'agrada molt el teu nom.

EMMA: Kinga!! Hola!! (riu)

TÀNIA: Ah! Què us coneixeu?

EMMA: Sí.

KINGA: Hola.

TÀNIA: Ah! Mira, avui sembla el "sorpresa, sorpresa" especial Vilarasau!

EMMA: Hola! Com va?

KINGA: Molt bé.

EMMA: Tenim una llarga història la Kinga i jo.

TÀNIA: Ah, sí?

EMMA: Sí.

TÀNIA: Però ens podeu resumir breument de què us coneixeu?

EMMA: Explica-la, Kinga, explica-la.

KINGA: Home, que... a veure, vaig veure Nissaga a Hungria, em va agradar moltíssim la interpretació de l'Emma, vaig començar a estudiar Català, vaig venir a veure Un tranvía anomenat desig, ens vam veure i després... dos anys després em sembla ens vam tornar a veure a L'habitació del nen, i després... ja... doncs quan fa teatre l'Emma doncs vaig a veure-la i...

EMMA: I va venir, va aprendre català i es va casar amb un català (riu)

TÀNIA: Va aprendre a parlar català i vas venir aquí per l'Emma Vilarasau!

KINGA: No, vaig venir... no, per l'Emma no, o sigui, vaig venir aquí per veure-la la primera vegada, no? Però després vaig tornar a Hungria i vaig estudiar allà català i després vaig venir aquí...

TÀNIA: Deu n'hi dó! Les passions que mou l'Emma Vilarasau!

EMMA: I Nissaga de poder a Hungria!

KINGA: En hungarès, eh, per això.

TÀNIA: Deu n'hi dó! Kinga, quin personatge t'agradaria que interpretés l'Emma?

KINGA: Home, a mí m'agrada molt Txèckhov, i m'agradaria que faci Arcadina de, de La Gavina. Però això ja ho sap.

EMMA: Sí, a mí també. Sí ja ho sé, ja ho sé.

TÀNIA: Perquè no vols.

EMMA: Eh?

TÀNIA: Perquè no vols, perquè segur que podries.

EMMA: No, perquè no es fa ara en aquests moments no es fa.

TÀNIA: Ara no s'està fent.

EMMA: Quan es faci, jo encantada. Jo hi ha dos, ella ja ho sap, jo vull fer la Liuba de l'Hort dels Cirerers

TÀNIA: La Liuba de l'Hort dels Cirerers.

EMMA: Però ja ho farem, un dia la farem.

TÀNIA: Un dia... Kinga, doncs un dia aniràs a veure la Mícia.

KINGA: Perdona?

TÀNIA: Que aniràs a veure la Mícia.

KINGA: Ah! Molt bé, sí.

TÀNIA: D'acord? Gràcies per trucar-nos, eh? Un petó ben gran.

EMMA: Un petó.

KINGA: Escolta! Escolta!

EMMA: Dígues.

KINGA: Una pregunta a l'Emma, si, si farà l'Arcàdia.

EMMA: Si faig l'Arcàdia, sí!

KINGA: Ah, sí? Ah vale, gràcies.

EMMA: Sí, sí.

TÀNIA: Pots aclarir això als espectadors?

KINGA: Gràcies, un petó, Emma.

EMMA: Un petonet, guapa. L'Arcàdia de Tom Stoppard és un espectacle que es fa al nacional la temporada que ve i jo faig un dels personatges.

TÀNIA: Deu n'hi dó, l'Emma, la seva agenda es va omplint per moments i ara parlem amb la Gemma. Gemma de Vilafranca, bon dia.

GEMMA ROMEU: Hola què tal. Hombre, Emma, que no ens coneixem tú i jo?

TÀNIA: També?

EMMA: Eh? espera, espera. Ara...

TÀNIA: La Gemma Romeu de Vilafranca.

EMMA: No, és broma, t'ho dic de broma.

TÀNIA: Ah! No m'atabalis, quin ensurt! Clar, l'Emma ara li sabia greu...

EMMA: Ah! Quin ensurt. Ara pensava... la cara, la cara!

TÀNIA: ...no li poso cara

GEMMA: Amb la conya de que l'altra també et coneix, dic, a veure si jo també cola...

TÀNIA: Gemma, breument. Quin personatge t'agradaria que interpretés?

GEMMA: Mira, ella mateixa, tal i com és a la vida real.

TÀNIA: O sigui, una sèrie que es titulés: Emma.

GEMMA: Sí, sí. Sí, sí, sí. És a dir, és una persona genial, per mí és una actriu, bueno, de les millors que hi ha ara mateix a... al, bueno, al mercat català, no? I... un petó molt fort i tot lo que fa ella m'encanta, de veritat, molt.

EMMA: Un petonet i moltes gràcies!

TÀNIA: Gràcies Gemma, tens invitacions per anar a veure Mícia.

GEMMA: Molt bé, gràcies.

TÀNIA: Doncs, queda una altra proposta pendent, Emma, la sèrie, on veuriem tot el que hi ha davant i darrera...

EMMA: No, no. No, no, no.

TÀNIA: No. Ja, ja prou, no?

EMMA: No, que... desvirtuariem, no.

TÀNIA: No, home, no! Doncs, ara que et veig tant còmode aquí, seguirem fent-te créixer perquè és el moment que el Dario et faci el seu peculiar homenatge, Dario Porras.

EMMA: Ai! Ai! Què, què m'has preparat?

TÀNIA: Ai que està tímit ara el Dario.

DARIO: Hola.

EMMA: Què m'has preparat? ... Està tímit?

DARIO: Sí, està tímit perquè el cohibeixes.

DARIO: Sí... em fa coseta...

TÀNIA: Estem tots una mica tallats, Emma, avui.

EMMA: Portes una fotografia?

TÀNIA: Ah! No se sap, no se sap! Mira que és tafanera!

DARIO: No ho espatllis!

EMMA: Jo es que ja ho veig...

TÀNIA: És que és el que tenen els actors, que són observadors.

DARIO: Home! Porto una fotografia, Emma, i...

EMMA: Teva i meva.

DARIO: I... porto la samarreta...

TÀNIA: Et despulles? Et despulles per l'Emma? Punyeter.

EMMA: Ai! Deu meu!

DARIO: Ja ho sap tot Catalunya...

{ El Darío es descorda la jaqueta i l'Emma esclata en riure }

TÀNIA: Obre, obre més que ho vegin els espectadors.

DARIO: Ja ho sap tot Catalunya, però vull que... que els espectadors del TVist ho vegin... I love Teresa.

TÀNIA: I love Teresa.

DARIO: Podria posar I love Emma també, però el seu marit... em tocaria el crostó.

TÀNIA: Però que sàpigues, Emma, que se l'ha demanat d'una talla especial perquè se la posarà pel carrer...

EMMA: No, no te la posis pel carrer. De debò.

DARIO: T'ho juro.

EMMA: No, no te la posis pel carrer.

DARIO: Jo això m'ho poso, i ben orgullós!

TÀNIA: Perquè no? Se la posarà, eh?

EMMA: Ai, quina vergonya!

DARIO: Que m'agrada molt! I, deixa'm dir-te una cosa, en el programa hi ha un altre gran fan de l'Emma que és el Marc Villanueva, que per motius personals avui no ha pogut venir, un petonet des d'aquí, que ell era gran, és gran fan de Nissaga de poder i ell volia venir amb la samarreta: I love Eulàlia.

EMMA: Amb l'Eulàlia. Molt bé.

TÀNIA: Un petonet al Marc de part de tot l'equip.

DARIO: I, estimada Emma...

TÀNIA: Ensenya-li imatges d'aquestes tant maques que li has preparat.

DARIO: Aquest era un regal, l'altre regal és en forma d'imatges, perquè és un programa que posem imatges i això... Jo sempre he dit que per mí l'Emma és la millor actriu que hi ha en aquest país, perquè fa tot bé, tots els matissos, tots els papers, però especialment a mí em té el cor robat quan plora.

TÀNIA: Home, diuen que és la que millor plora del món mundial.

DARIO: I jo ploro poc mirant pel·lícules o mirant la tele, però quan veig a l'Emma plorar, és que em poso tonto. I... una mostra.

EMMA: Et poses tobet...

{ Un minut i 15 segons d'imatges de l'Emma en diferents escenes dramàtiques de diferents sèries. }

EMMA: Quin dramon! Escolta, ens posarem a plorar!

TÀNIA: És que ens agafen ganes de plorar...

DARIO: Però, estimada Emma, també diuen que costa molt fer plorar, però també costa molt fer riure.

EMMA: Molt, molt, més, més costa fer riure.

DARIO: I, dóna la casualitat que tú també ets l'actriu que millor riu. I com a mostra, un altre...

EMMA: Un botón.

{ 50 segons d'imatges de l'Emma rient en les diferents sèries. }

EMMA: Quin repertori, nois!

TÀNIA: I més que podriem haver fet, eh, de riure's.

DARIO: T'ha agradat?

EMMA: Sí, m'ha agradat, m'ha agradat, gràcies.

TÀNIA: No t'has plantejat mai donar classes d'interpretació?

EMMA: Sí, sí que m'ho he plantejat, i és una cosa que m'agradaria molt, molt.

TÀNIA: Si en fas mai, ens apuntes?

EMMA: (Riu) No sé si ho sabré transmetre, eh? Però m'agrada, m'agrada.

TÀNIA: I tant que sí, i tant que sí, per favor. Per favor, Darío, fes allò que vols fer que sé que estàs nerviós, frisós de fer abans d'acomiadar-te.

DARIO: A veure, no, aquí, el Lluís, me l'estimo molt...

TÀNIA: És que tenim al Lluis Homar aquí. { Parlen d'una foto que hi ha a la taula }

EMMA: Sí, ja l'he vist abans! Està guapo, eh?

TÀNIA: El tenim des que va acabar Angels i sants, que ens encantava Angels i sants, i es va acabar i el vam posar aquí al plató.

EMMA: Sí, està fantàstic. A més el Lluís trobo, ara perdona eh, Lluís?, però guanyes amb els anys, eh? Cada vegada està...

TÀNIA: I va venir aquí al plató i babejàvem, també.

DARIO: A més va estar, va ser encantador, molt simpàtic, i a nosaltres ens agrada la gent maca i simpàtica com el Lluís, però jo també vull que estigui... l'Emma.

TÀNIA: Home! Per favor!

DARIO: Per lo tant, l'Emma allà al costadet... Míra que guapa que estàs aquí.

{ El Dario li ensenya una foto de l'Emma en un marc. }

TÀNIA: Des d'avui, Emma Vilarasau, compartirà la taula del TVist amb el Lluís Homar.

EMMA: Ohhhh!, Ohhhh!

TÀNIA: Que sàpigues que són les dues úniques fotografies que posem i posarem mai en aquesta taula.

EMMA: Quin honor, tú, no sé si agenollar-me...

DARIO: No!!

TÀNIA: No, home, no, per favor! Ja ens agenollem nosaltres en tot cas...

{ Riuen }

EMMA: No, però un petonet sí, no?

DARIO: Home!

EMMA: Gràcies, guapos, sou molt guapos. Escolta... surto d'aquí emborratxada de mí mateixa!

TÀNIA: Ha sigut un plaer.

EMMA: Igualment.

TÀNIA: Moltíssimes gràcies. Ja ens agradaria que tothom fos tan amable i tan carinyós com tú.

EMMA: Ui! Mira.

TÀNIA: Hem tingut molta sort, eh? Això sí, que cap convidat ara es pensi que li estem llençant, eh? Perquè la gent ens tracta molt bé, però... t'agraïm molt la teva visita i ens ho hem passat molt i molt bé.

EMMA: Moltes gràcies. Jo també, de veritat. Un altre dia no m'ensenyeu més a mí, eh? (riu)

TÀNIA: Ai que plorarem, que plorarem tots ara de l'emoció! Marxem, tornem demà. Un petó ben gran.