Com a actriu, aconsegueix captivar el públic i transmetre els sentiments més profunds dels seus personatges. Com a persona, ens sedueix amb la seva personalitat positiva, vital i riallera. L’Emma Vilarasau, és una actriu amb les idees clares i sap molt bé quines són les seves prioritats a la vida.
-
Tot i que el cinema i, sobretot, la televisió t’han fet més
populars, la teva carrera començà dalt dels escenaris. Una actriu
com tu, que estima el teatre, ens sabria convèncer de la seva importància
en la societat actual?
Per mi el teatre és l’últim reducte ancestral i una mica
artesà que queda de la feina de representar, d’explicar històries.
Penso que els homes tenim la necessitat d’explicar la vida per entendre-la.
Actualment s’explica amb literatura, amb cinema, amb moltes coses, però
al teatre és l’únic lloc on encara l’intèrpret
estableix una comunió directa amb el públic. No hi ha cap mitjà
que emmascari, ni que tapi, ni que enganyi, ni que manipuli. El teatre potser
és allò que ens connecta més amb el nostre inconscient,
amb un món més instintiu, més emocional, menys racional.
Això n’és la base, després hi ha molts tipus i
moltes maneres de fer i d’entendre el teatre: com a entreteniment, per
passar l’estona, que està molt bé,... o com a reflexió,
per entendre’t una mica més a tu mateix i el món que ens
envolta. I això és art. Jo penso que aquí hi ha la diferència.
Passa el mateix que amb la música; n’hi ha que l’oblides
l’endemà d’anar a un concert o quan ha passat de moda,
i n’hi ha que, d’alguna manera, sempre connecta amb l’ànima
i amb el món més obscur de les persones.
- Dónes
molta importància a aquest món interior, a la nostra part més
irracional...
Penso que és el més important que tenim. Tota la resta es pot
explicar, racionalitzar, justificar, pots fer teories contràries i
mantenir-les. La dialèctica és esplèndida i et pot enganyar
molt. L’única cosa que mai no enganya és aquest món
més emocional, això que no pots trair perquè ho portes
a dins.
-
Ets una actriu que ha passat per tots els mitjans. Decidir quin t’agrada
més deu ser difícil, però ens agradaria que ens diguessis
quins creus que són els aspectes positius i negatius de cada un d’ells.
Comencem pel teatre?
El teatre té molts punts positius! Pots treballar amb un equip de gent
durant dos mesos intensos d’assaig en què es poden provar moltes
coses dia rere dia, s’estableixen relacions personals i un pot enriquir-se
molt dels altres. Un dels inconvenients del teatre és la distància:
estem molt acostumats al primer pla de la televisió i, el públic,
si té l’escena lluny i no et veu la cara ni els ulls, desconnecta
abans Si no treballes en sales petites es perd molt i no es pot crear tanta
tensió. Abans hi havia una manera d’interpretar molt més
gran i gestual; ara la interpretació ha passat a ser més íntima
i aquesta relació en un teatre de mil localitats no es pot establir.
A mi m’agrada treballar en sales de tres-centes persones com a màxim
i, curiosament, aquestes estan desapareixent L’altre inconvenient, entre
cometes, del teatre és haver de fer la funció cada dia perquè
és un pal! És dur si vols una vida més o menys estable.
A mi m’agradaria fer funció de dijous a diumenge,... estaria
bé, no? (riu). De totes maneres, ja he dit que era un inconvenient
entre cometes.
-
I què ens en pots dir, del cinema?
És molt diferent perquè al teatre tu has d’anar a buscar
la gent i, en canvi, en cinema has de deixar que la camera et busqui a tu.
És fantàstic, i et permet treballar tot un altre tipus de coses...
tens el primer pla i la mirada, que són molt importants i donen molt
de joc. També és veritat que la camera veu els pensaments de
les persones i no pots enganyar gaire perquè es nota de seguida. Has
de tenir les coses molt clares i no pots utilitzar sempre els mateixos recursos.
Has de ser molt autèntic... tot i que amb teatre també!
