Per què vas decidir que volies ser actriu?
Va ser més la vida que jo. Feia teatre aquí a Sant Cugat amb un grup amateur. I a l'acabar COU tenia ganes de descansar i vaig dir: "faré teatre que és el que m'agrada i després ja decidiré". Estudio 1er a l'Institut del Teatre, però ho deixo perquè penso que no és per a mi. Faig Magisteri i després ve la tornada al teatre. Acabo l'Institut i entro al Lliure. Va ser el destí i la sort, molta sort. La vida m'hi va anar portant i ara no sabria viure sense això.
Què prefereixes: teatre, cinema o TV?
Jo sempre dic que m'agraden les tres coses. El que passa és que la base d'on surt tot, on jo aprenc, on disfruto més perquè assajo més temps és el teatre. I també perquè tinc el públic. Treballar en directe t'enriqueix molt més, et dóna molt més, et torna molt més el mirall del que tu ets.
És veritat que t'agrada cantar? Si comencessis ara, et presentaries a un càsting d'Operación Triunfo?
No, mai de la vida, no! A mi em costa molt fer un càsting. Només n'he fet un a la meva vida. I em sembla que no tornaré a fer mai cap. A veure, havia fet classes de cant i m'agrada molt cantar, però no em considero dotada per cantar damunt d'un escenari. Tinc molt de respecte a la veu cantada. Molt. És d'aquelles coses que dic: "Quina sort els que ho poden fer!" De petita somniava que un dia tenia un micro i cantava davant de mil persones. Però no, no. No m'hauria presentat mai a Operación Triunfo. Quina vergonya!
Creus que hi ha un abans i un després de l'Eulàlia de Nissaga de poder?
Sí! Hi ha un abans i un després per moltes coses. Exteriorment, per la popularitat... Però també hi ha un abans i un després interiorment. Fer durant dos anys una sèrie diària, haver de sortir-te de situacions pràcticament sola, et dóna una seguretat que no tenies. T'has d'espavilar. I veure que la gent et reconeix la feina és molt agradable.
Què diries que és més complicat de memoritzar: un guió o un programa d'exercici físic?
Un guió! Un guió! El moviment, el gest és molt més fàcil de memoritzar. Memoritzes el text, però fins que no el fas amb els moviments no et queda. Hi ha una cosa del gest que és més fàcil.
Com és que t'aficionessis al fitness?
Sempre he fet esport. Des de molt petita els meus pares, per sort, m'hi van acostumar. Vaig fer tots els esports que es poden fer a Sant Cugat, menys el golf: tennis, patinatge, natació, dansa... He tocat molts esports i m'agrada. M'agrada sentir que tens el cos viu, en marxa, que no se t'adorm, que la musculatura la tens bé. I després amb l'edat, veus que la musculatura... Ai, ai, ai... I dius: "Ho posarem dur d'alguna manera!"
Quins beneficis t'aporta personalment i professionalment fer exercici?
Pel que fa a la feina, per una persona que està de cara al públic, bastants: si has d'ensenyar alguna cosa, ho ensenyes més mono. I personalment, el dia que vens et sents el doble de millor. Després de fer exercici estic més lúcida, més desperta. Tens la satisfacció d'haver vingut, surts més content i físicament et bellugues millor. Jo ho aconsellaria a tothom.
I entrenes molt sovint?
Procuro venir tres cops a la setmana una hora i mitja. Perquè després del gimnàs m'agrada anar a la piscina, fer una sauna... Penso que dedicar-nos una hora i mitja està molt bé. Tens la sensació d'estar fent alguna cosa per a tu. Les que treballem i som mares sempre estem procurant que no falti res a casa i mirant per als altres. Quan et dediques una estona et sents bé. I és allò de dir: "¡Yo me lo merezco!"
Copyright © emmavilarasau.net 2003. Tots els drets reservats.
