En els darrers anys ha interpretat personatges de pes d'autors universals com Pirandello, Koltès o Mament mentre la seva fama creixia exponencialment gràcies a la màgia catòdica del serial televisiu. A primers d'octubre, i sense abandonar el registre dramàtic, es posarà a la pell de Blanche DuBois, un dels personatges femenins més complexos de l'escena del segle XX. L'obra, Un tramvia anomenat desig, de Tennesse Williams, compta amb la direcció de Manel Dueso.
- Com t'hi veus dins d'aquest mite contemporani?
Quan agafes una obra així, el primer que has de fer és oblidar-te del mite. Els mites són inabordables! La por es va acabar a la primera fase, quan m'ho van dir: "Ostres, el tramvia!", però després ja està. La feina comença de mica en mica i de frase en frase...
- Així el fantasma de la Vivien Leigh no t'atormenta...
No, perquè ja han passat molts anys i s'interpreta d'una altra manera avui dia. La Vivien Leigh va fer una feina preciosa però jo he d'interpretar el personatge des del punt de vista actual.
- Un personatge pel qual matarien moltes actrius!
Sí! Però no me l'havia plantejat mai per a mi, veus? Però vaja, és preciós i un element molt important a l'obra.
- Com t'has acostat al personatge de la Blanche?
Per la seva part més vital, no per la més desesperada, que, de fet, ja és la text i no cal acarnissar-s'hi. Crec que les persones, per molt desesperades i enfonsades que estiguin, sempre tenen una esperança. Tots busquen una sortida i la busquen apassionadament. Ben mirat, l'encaro des d'aquí, de la vida de la Blanche, i no de la seva mort. Jo tinc exemples molt propers que són com ella, gent que no ha estat educada per sobreviure en un món difícil, amb una sensibilitat molt especial i que no ha pogut amb la vida que li ha tocat viure. Aleshores, per sobreviure es construeix un món. Ja ho diu la Blanche: "Jo vull màgia, la realitat no m'interessa". I aconsegueix sobreviure uns anys així. Però, al final, totes les pel.lícules es desmunten.ç
- El desenllaç de la Blanche és una derrota o una victòria?
No ho sé... Al final té un punt de lucidesa encara molt important, però em sembla que es fa la seva peli. Si acceptés la realitat que se li dóna, no ho sé, potser acabaria d'una altra manera.
- Tu la definiries com a boja?
Nooo. En absolut.
- Per què?
Jo he conegut gent que va a la feina cada dia i està tan malament com ella. La Blanche té una gran soledat a sobre i no l'entèn ningú. He vist exemples d'incomprensió com aquest que presenta Tennesse Williams en persones que han viscut situacions molt extremes, que els veus i dius: "No estan bé", però tampoc estan per tancar. La Blanche avui dia no aniria a una casa de repòs.
