- ¿És un tòpic assegurar que el teatre està condemnat a morir-se si no s'estrenen obres sobre la societat contemporània?
No està destinat a morir-se, però evidentment sí que s'haurien d'estrenar contemporanis. Els grans clàssics ho són perquè parlen de problemes eterns, de l'home i la seva essència. Però ara hi ha qüestions que aleshores no hi eren, i està molt bé que se'n parli. Botho Strauss i tota una sèrie d'autors alemanys i francesos actuals m'interessen molt.
- ¿Demanaria un text expressament a un autor?
Mai no m'ho he plantejat. De moment, encara tinc pendents grans clàssics.
- ¿Quins són els textos que li interessa representar?
Mai no he fet Txèkhov i és una de les meves il.lusions. En concret L'hort dels cirerers és la que més m'agradaria: parla de l'home, de la mediocritat, però salva la humanitat amb un gran sentit de l'humor. I Shakespeare, evidentment, tot; però té molt pocs papers per a dones! M'agradaria fer Ricard II: he sabut que a França fa poc l'ha interpretat una dona.
- Potser les sèries de televisió tenen més capacitat de reproduir situacions vigents.
És molt difícil de comparar. Un autor teatral queda per sempre; un producte de televisió és caduc de seguida. Fins i tot l'estètica canvia, i són coses que moren més de pressa.
- ¿Fa teatre per desintoxicar-se de la televisió?
Faig teatre perquè és el que més m'agrada. És on un actor gaudeix més: perquè té dos mesos per assajar i provar, i pel contacte amb el públic, que el fa viu cada nit. La televisió és un altre mitjà, té un llenguatge absolutament diferent, però no m'ho passo tan bé com cada nit al teatre.
- ¿Fins a quin punt la popularitat televisiva de Ferran Rañé i la seva pot afavorir la taquilla?
És molt difícil de saber. Hi ha qui ha dit que venem i que segur que ens anirà bé, però en teatre això no se sap mai. És un misteri saber quan funcionen les coses i per què.
- ¿La seva interpretació du el segell del Teatre Lliure?
Tant de bo hagi après del Teatre Lliure tot el que sé i es noti alguna cosa. Això ho hauria de dir el públic. He estat al Lliure molts anys i hi vaig començar. Tot el que sé, o el que no sé, o el poc que sé, m'ho han ensenyat allà. O almenys m'agrada pensar-ho així. No es perden les coses tan fàcilment.
- És un referent per a vostè?
Ho és i ho serà sempre.
