Et vaig veure a Dansa d'agost, i estaves genial. No t'agradaria ser més popular per teatre que per culebrons? R.Ll (BCN)
És clar que m'agradaria més, però el teatre no dóna mai la popularitat de la tele. Hi pot haver gent que m'ha vist al teatre, però mai no seran els 700.000 que veuen Nissaga de poder. Al principi m'enrabiava, però ara ja ho veig com un fet consumat.
Se t'intenten lligar més des que surts a la tele? És que jo no em mejo un torrat. Em recomanes que em presenti a càstings per lligar? S.G (Badalona)
Ha, ha, ha!!! No, l'únic que he notat és que darrerament hi ha més nois que em demanen un autògraf o un petó, cosa que em fa molta gràcia. Ara, si surts a la tele, ets guapa i estàs bona -que no és el meu cas-, lligaràs. Sé que les noietes joves de Nissaga lliguen molt.
Tu i el teu marit, en Jordi Bosch (Raimon a Nissaga), assageu a casa o desconecteu de la sèrie? M.G (BCN)
No desconectem, però no assagem. Comentem coses, li pregunto sobre les meves seqüències, però no assagem.
Quin personatge d'una obra dramàtica em recomanaries perquè l'interpretés? J.U (Lleida)
A mi n'hi ha un que m'agrada molt, i més per a un nano jove: el Hamlet.
I per a una noia? (VANG)
Mmm, per a noia jove... és que el teatre està escrit per senyors i per a senyors. Els grans papers de la història són per a homes. Però bé, sempre hi ha la Julieta, o l'Ofèlia d'Otel.lo.
Possiblement, haver guanyat el Fotogramas de Plata a què estaves nominada t'hauria obert les portes de Madrid. Decebuda? V.B (BCN)
No, mai no vaig ni pensar a ser finalista. Competir amb tot Espanya és difícil; Médico de familia es veu a tot arreu. És més, quan em van trucar em vaig posar a riure i ja els vaig dir que no hi aniria, que no es preocupessin, que jo no guanyaria.
Però t'agradaria fer el salt? (VANG)
Sí que m'agradaria anar a Madrid, però només per cinema; per teatre, no. Trobo que el millor teatre d'Espanya es fa a Barcelona.
Tens una veu fantàstica. Has pensat a dedicar-te a la música pop? M.S (Bcn)
Què més voldria! Jo de petita volia ser cantant, i de rock! Però no pot ser, tinc una escala massa curta i no arribo a les notes. Ja m'agradaria; no hi ha res més que mogui a la vegada 2.000 persones. Bé, sí, el futbol, però això ja és una altra cosa.
T'agrada sortir de marxa? J.F (La Seu d'Urgell)
Fa molts anys que no surto de marxa! Abans m'agradava, però ara ja no. Tinc poques nits per estar amb els meus fills, i quan les tinc no les canvio per res. Però, si acabo sortint, normalment vaig al cine o al teatre i després a fer una copa.
T'has enganxat mai a un culebró? (VANG)
Haig de confessar que vaig enganxar-me a Poble Nou. Arriba sempre un moment que em cansen, perquè són molt llargs, es repeteixen, però m'agraden, perquè hi veig els companys. Ara, però, només miro Nissaga de poder i Estació d'enllaç i Sitges quan puc.
No n'estàs tipa de l'Eulàlia? O.B (Martorell)
No. En un culebró passes per molts alts i baixos: hi ha temporades que flipes molt i d'altres que estàs allà com de farciment. Però tot depèn dels guions: si ara vénen bons guions, jo m'hi torno a enganxar. Es passen temporades, com en totes les feines.
I si et diguessin de fer-ne un altre quan s'acabi Nissaga? (VANG)
Culebró, no. A mi m'agradaria fer una sèrie setmanal, on es té més temps per preparar-ho tot, per assajar.
I presentar un concurs, com han fet altres actors? (VANG)
Ai no, jo sóc una negada per aquestes coses; no m'agraden. Si de vegades he hagut de presentar algun acte m'he sentit com un pop en un garatge. Però calla, tot pot ser; espera, espera!
Copyright © emmavilarasau.net 2003. Tots els drets reservats.
