Què més voldria! Jo de petita volia ser cantant, i de rock! Però no pot ser, tinc una escala massa curta i no arribo a les notes. Ja m'agradaria; no hi ha res més que mogui a la vegada 2.000 persones. Bé, sí, el futbol, però això ja és una altra cosa.
T'agrada sortir de marxa? J.F (La Seu d'Urgell)
Fa molts anys que no surto de marxa! Abans m'agradava, però ara ja no. Tinc poques nits per estar amb els meus fills, i quan les tinc no les canvio per res. Però, si acabo sortint, normalment vaig al cine o al teatre i després a fer una copa.
T'has enganxat mai a un culebró? (VANG)
Haig de confessar que vaig enganxar-me a Poble Nou. Arriba sempre un moment que em cansen, perquè són molt llargs, es repeteixen, però m'agraden, perquè hi veig els companys. Ara, però, només miro Nissaga de poder i Estació d'enllaç i Sitges quan puc.
No n'estàs tipa de l'Eulàlia? O.B (Martorell)
No. En un culebró passes per molts alts i baixos: hi ha temporades que flipes molt i d'altres que estàs allà com de farciment. Però tot depèn dels guions: si ara vénen bons guions, jo m'hi torno a enganxar. Es passen temporades, com en totes les feines.
I si et diguessin de fer-ne un altre quan s'acabi Nissaga? (VANG)
Culebró, no. A mi m'agradaria fer una sèrie setmanal, on es té més temps per preparar-ho tot, per assajar.
I presentar un concurs, com han fet altres actors? (VANG)
Ai no, jo sóc una negada per aquestes coses; no m'agraden. Si de vegades he hagut de presentar algun acte m'he sentit com un pop en un garatge. Però calla, tot pot ser; espera, espera!
* VANG, suplement
de LA VANGUARDIA, 1996
