Barcelona


Dues dones i una ciutat assetjada

La Núria i l’Elena són dues dones amb comptes pendents; dues amigues separades per l’amor d’un home i el destí d’una pàtria. Dues dones atretes sense remei per l’encís d’una ciutat prodigiosa; una ciutat rosa de foc, blava i vermella. El seu retrobament, la darrera batalla entre totes dues, tindrà lloc en una Barcelona que respira, malgrat tot, les cendres d’una època daurada. Totes dues hauran de posar en solfa allò que les apropa i allò que les separa, amb el ressò d’una guerra estúpida i sagnant com a teló de fons.


Alguns comentaris de l'autor:

Aquesta obra és un acte d’amor. D’amor a una època, a una gent, a una ciutat prodigiosa. A un temps que hauria pogut ser el preludi d’un temps encara millor: més ple de llibres, d’escoles, de música i de llibertat.
Vaig néixer un any abans que morís aquell paio amb bigoti que l’any 1936 va decidir dinamitar un sistema democràtic, una idea de país i unes esperances de futur. Estudiar a fons la Història de principis del segle XX a Espanya i Catalunya és entrar en un apassionant laberint d’ideologies, lideratges polítics, moviments socials, aspiracions identitàries, lluita de classes, reivindicacions en pro de la igualtat de gèneres, iniciatives culturals i llenguatges artístics eclèctics i avantguardistes… Un brou caldós que va tenir com a corol·lari l’anhelada República: segon intent d’implantar un sistema de govern participatiu, que concedís al ciutadà la plena sobirania política i decisòria.
Aquell primer quart de segle, Barcelona era una urbs esplèndida, plena i diversa, canalla i burgesa, feréstega i mestissa. I per damunt de tot, era el cap i casal de les essències d’una terra catalana promesa i encesa des de temps immemorials. La Guerra Civil, però, ho va esberlar tot, i res del que podia haver estat no va ser. Espanya, esquinçada i empresonada en mans dels totalitaris, va recular cent anys. Catalunya, emmordassada i sotmesa, hauria de renéixer de les cendres (una vegada més). I Barcelona… Barcelona va ser assetjada, vexada, bombardejada sistemàticament pels feixistes de mig Europa, aliats d’aquell paio amb bigoti que poc després ens va prohibir «escupir y hablar catalán». Però la nostra ciutat era –ja aleshores– la insígnia, l’estendard de les llibertats, del progrés, de l’esperança. Ens la van ferir, ens la van foradar, van assassinar milers d’homes, dones i nens innocents. Volien aniquilar la bella i robusta ciutat dels prodigis. Però no ho van aconseguir.
Aquesta obra és un acte de sentit reconeixement a tots aquells que van viure i somriure quan el cel va omplir-se de voltors durant aquells tres anys de ràbia; aquells que sota les bombes van estripar tots els carnets i van fer pinya per construir la xarxa de refugis més gran del món; aquells que potser no van tenir mai cap carnet i que compartien una única militància: la de ser catalans, treballadors, lliures i resistents.
He escrit Barcelona tot sol, però vosaltres veureu a l’escenari del TNC la Barcelona que han fet possible vuit actors i actrius còmplices i conscients que aquest no és només un espectacle entretingut. Tots aquells que ens hem involucrat en aquest projecte ho hem fet des del respecte, la delicadesa i la sensibilitat justa que es mereix el record dels milers de ciutadans d’aquest país que van perdre la vida injustament. A tots ells, doncs, el nostre millor i emocionat somriure.

Pere Riera.


Equip tècnic

Autor ............................... Pere Riera
Direcció ............................ Pere Riera
Escenografia ..................... Sebastià Brosa
Il·luminació ....................... David Bofarull
So .................................... Damien Bazin
Vestuari ........................... Georgina Viñolo


Equip artístic

Míriam Iscla, Emma Vilarasau, Jordi Banacolocha, Anna Moliner, Pep Planas, Pepa López, Carlos Cuevas i Joan Carreras.