Dues dones i una ciutat assetjada
La Núria i l’Elena són dues dones amb comptes pendents; dues amigues
separades per l’amor d’un home i el destí d’una pàtria. Dues dones atretes
sense remei per l’encís d’una ciutat prodigiosa; una ciutat rosa de foc,
blava i vermella. El seu retrobament, la darrera batalla entre totes dues,
tindrà lloc en una Barcelona que respira, malgrat tot, les cendres d’una
època daurada. Totes dues hauran de posar en solfa allò que les apropa i
allò que les separa, amb el ressò d’una guerra estúpida i sagnant com a
teló de fons.
Alguns comentaris de l'autor:
Aquesta obra és un acte d’amor. D’amor a una època, a una gent, a una
ciutat prodigiosa. A un temps que hauria pogut ser el preludi d’un temps
encara millor: més ple de llibres, d’escoles, de música i de llibertat.
Vaig néixer un any abans que morís aquell paio amb bigoti que l’any 1936
va decidir dinamitar un sistema democràtic, una idea de país i unes
esperances de futur. Estudiar a fons la Història de principis del segle XX
a Espanya i Catalunya és entrar en un apassionant laberint d’ideologies,
lideratges polítics, moviments socials, aspiracions identitàries,
lluita de classes, reivindicacions en pro de la igualtat de gèneres,
iniciatives culturals i llenguatges artístics eclèctics i avantguardistes…
Un brou caldós que va tenir com a corol·lari l’anhelada República: segon
intent d’implantar un sistema de govern participatiu, que concedís al
ciutadà la plena sobirania política i decisòria.
Aquell primer quart de segle, Barcelona era una urbs esplèndida, plena i
diversa, canalla i burgesa, feréstega i mestissa. I per damunt de tot, era
el cap i casal de les essències d’una terra catalana promesa i encesa des
de temps immemorials. La Guerra Civil, però, ho va esberlar tot, i res del
que podia haver estat no va ser. Espanya, esquinçada i empresonada en mans
dels totalitaris, va recular cent anys. Catalunya, emmordassada i sotmesa,
hauria de renéixer de les cendres (una vegada més). I Barcelona… Barcelona
va ser assetjada, vexada, bombardejada sistemàticament pels feixistes de
mig Europa, aliats d’aquell paio amb bigoti que poc després ens va prohibir
«escupir y hablar catalán». Però la nostra ciutat era –ja aleshores– la
insígnia, l’estendard de les llibertats, del progrés, de l’esperança. Ens
la van ferir, ens la van foradar, van assassinar milers d’homes, dones i
nens innocents. Volien aniquilar la bella i robusta ciutat dels prodigis.
Però no ho van aconseguir.
Aquesta obra és un acte de sentit reconeixement a tots aquells que van
viure i somriure quan el cel va omplir-se de voltors durant aquells tres
anys de ràbia; aquells que sota les bombes van estripar tots els carnets
i van fer pinya per construir la xarxa de refugis més gran del món; aquells
que potser no van tenir mai cap carnet i que compartien una única
militància: la de ser catalans, treballadors, lliures i resistents.
He escrit Barcelona tot sol, però vosaltres veureu a l’escenari del TNC la
Barcelona que han fet possible vuit actors i actrius còmplices i conscients
que aquest no és només un espectacle entretingut. Tots aquells que ens hem
involucrat en aquest projecte ho hem fet des del respecte, la delicadesa
i la sensibilitat justa que es mereix el record dels milers de ciutadans
d’aquest país que van perdre la vida injustament. A tots ells, doncs, el
nostre millor i emocionat somriure.
Pere Riera.
Equip tècnic
Autor ............................... Pere Riera
Direcció ............................ Pere Riera
Escenografia ..................... Sebastià Brosa
Il·luminació ....................... David Bofarull
So .................................... Damien Bazin
Vestuari ........................... Georgina Viñolo
Equip artístic
Míriam Iscla, Emma Vilarasau, Jordi Banacolocha, Anna Moliner,
Pep Planas, Pepa López, Carlos Cuevas i Joan Carreras.
Copyright © emmavilarasau.net 2003. Tots els drets reservats.