Els dies feliços


Emma Vilarasau es posa sota les ordres de Sergi Belbel per ser Winnie, el personatge de Beckett que potser expressa millor la tenacitat vital davant la fragilitat i el pas del temps.

Com els grans clàssics de la història, l'obra canvia i millora amb el pas del temps. Els dies feliços és un d'aquells textos per a ser representat cada cinc o deu anys, i adquireix cada vegada significats nous i imprevisibles. Avui dia, amb la profunda crisi que estem vivint, cada vegada trobem més "Winnies" i "Willies", -personatges desposseïts, desarrelats, desnonats, però ben visibles- als nostres carrers, als parcs, a les places, als caixers automàtics... La grandesa de Beckett va consistir a mostrar la immensa humanitat dels personatges, la lluita per aconseguir un món millor, malgrat l'adversitat inqüestionable de l'entorn, un desert pelat i inhòspit, sense vida. I tot plegat a través de petits gestos, petites frases, minúsculs moviments, pauses inquietants i un gran sentit de l'humor, un estil que abans anomenaven absurd i que ara, amb el temps, ha acabat adquirint un sentit absolutament revelador.


Comentaris del director:

Una dona poderosa

Quan l'Emma Vilarasau em va demanar si em vindria de gust dirigir Oh les beaux jours de Beckett amb ella en el paper de Winnie, no m'ho vaig rumiar dues vegades. En primer lloc, per l'Emma. Que una actriu amb la seva trajectòria vulgui interpretar un dels personatges femenins més emblemàtics i arriscats del teatre modern diu molt d'ella, de la seva valentia i de la seva força.
En segon lloc, perquè per a mi representa, una mica, tornar als orígens. Beckett és per a mi (com per a molts d'altres) un referent inqüestionable de la dramatúrgia contemporània, o "l'últim clàssic", com afirma algú. La petita història d'aquesta dona poderosa, optimista, vital, malgrat estar empresonada primer fins a la cintura i després fins al coll dins una muntanyeta de terra, és commovedora. La seva relació amb el seu marit Willie ens entendreix i ens inquieta. Com els grans clàssics de la història, l'obra canvia i millora amb el pas del temps. Els dies feliços és un d'aquells textos per a ser representat cada cinc o deu anys, i adquireix cada vegada significats nous i imprevisibles. Avui dia, amb la profunda crisi que estem vivint, cada vegada trobem més "Winnies" i "Willies", -personatges desposseïts, desarrelats, desnonats, però ben visibles- als nostres carrers, als parcs, a les places, als caixers automàtics...
La grandesa de Beckett va consistir a mostrar la immensa humanitat dels personatges, la lluita per aconseguir un món millor, malgrat l'adversitat inqüestionable de l'entorn, un desert pelat i inhòspit, sense vida. I tot plegat a través de petits gestos, petites frases, minúsculs moviments, pauses inquietants i un gran sentit de l'humor, un estil que abans anomenaven absurd i que ara, amb el temps, ha acabat adquirint un sentit absolutament revelador.

Sergi Belbel.


Equip tècnic

Autor ............................... Samuel Bechett
Direcció ............................ Sergi Belbel
Traducció ......................... Sergi Belbel
Escenografia .................... Max Glaenzel
Il·luminació ....................... Kiko Planas
So .................................... Damien Bazin
Vestuari ........................... Jordi Bonet
Caracterització ................. Toni Santos


Equip artístic

Emma Vilarasau, Óscar Molina.