Emma Vilarasau es posa sota les ordres de Sergi Belbel per ser Winnie,
el personatge de Beckett que potser expressa millor la tenacitat vital
davant la fragilitat i el pas del temps.
Com els grans clàssics de la història, l'obra canvia i millora amb el pas
del temps. Els dies feliços és un d'aquells textos per a ser representat
cada cinc o deu anys, i adquireix cada vegada significats nous i
imprevisibles. Avui dia, amb la profunda crisi que estem vivint, cada
vegada trobem més "Winnies" i "Willies", -personatges desposseïts,
desarrelats, desnonats, però ben visibles- als nostres carrers, als
parcs, a les places, als caixers automàtics... La grandesa de Beckett va
consistir a mostrar la immensa humanitat dels personatges, la lluita per
aconseguir un món millor, malgrat l'adversitat inqüestionable de l'entorn,
un desert pelat i inhòspit, sense vida. I tot plegat a través de petits
gestos, petites frases, minúsculs moviments, pauses inquietants i un gran
sentit de l'humor, un estil que abans anomenaven absurd i que ara, amb el
temps, ha acabat adquirint un sentit absolutament revelador.
Comentaris del director:
Una dona poderosa
Quan l'Emma Vilarasau em va demanar si em vindria de gust dirigir Oh les
beaux jours de Beckett amb ella en el paper de Winnie, no m'ho vaig rumiar
dues vegades. En primer lloc, per l'Emma. Que una actriu amb la seva
trajectòria vulgui interpretar un dels personatges femenins més emblemàtics
i arriscats del teatre modern diu molt d'ella, de la seva valentia i de la
seva força.
En segon lloc, perquè per a mi representa, una mica, tornar als orígens.
Beckett és per a mi (com per a molts d'altres) un referent inqüestionable
de la dramatúrgia contemporània, o "l'últim clàssic", com afirma algú.
La petita història d'aquesta dona poderosa, optimista, vital, malgrat estar
empresonada primer fins a la cintura i després fins al coll dins una
muntanyeta de terra, és commovedora. La seva relació amb el seu marit
Willie ens entendreix i ens inquieta. Com els grans clàssics de la història,
l'obra canvia i millora amb el pas del temps. Els dies feliços és un
d'aquells textos per a ser representat cada cinc o deu anys, i adquireix
cada vegada significats nous i imprevisibles. Avui dia, amb la profunda
crisi que estem vivint, cada vegada trobem més "Winnies" i "Willies",
-personatges desposseïts, desarrelats, desnonats, però ben visibles- als
nostres carrers, als parcs, a les places, als caixers automàtics...
La grandesa de Beckett va consistir a mostrar la immensa humanitat dels
personatges, la lluita per aconseguir un món millor, malgrat l'adversitat
inqüestionable de l'entorn, un desert pelat i inhòspit, sense vida. I tot
plegat a través de petits gestos, petites frases, minúsculs moviments,
pauses inquietants i un gran sentit de l'humor, un estil que abans
anomenaven absurd i que ara, amb el temps, ha acabat adquirint un sentit
absolutament revelador.
Sergi Belbel.
Equip tècnic
Autor ............................... Samuel Bechett
Direcció ............................ Sergi Belbel
Traducció ......................... Sergi Belbel
Escenografia .................... Max Glaenzel
Il·luminació ....................... Kiko Planas
So .................................... Damien Bazin
Vestuari ........................... Jordi Bonet
Caracterització ................. Toni Santos
Equip artístic
Emma Vilarasau, Óscar Molina.
Copyright © emmavilarasau.net 2003. Tots els drets reservats.