Espectres


Una mare que lluita per recuperar el seu fill; una mare que lluita per esborrar el passat. Tota la seva vida, Elena Alving ha viscut lligada a una moral hipòcrita i caduca... Seguint els consells d'un amic de la família, va fer veure que era feliç amb el seu marit, en un món ple de pluja, ple de núvols. Va apartar el seu fill de casa perquè no heretés res del seu pare, perquè no sabés res de la doble vida que duia l'home que ara ja és mort... Però Osvald, el seu fill, torna. I ara és quan Elena veu l'oportunitat de deixar explotar, finalment, els seus veritables desitjos. Ha arribat l'hora de trencar les lleis i l'ordre d'una vida feta de mentides. Vol ser feliç amb el seu fill. Vol recuperar-lo. Però el passat torna,inevitablement... Els espectres apareixen implacables.

Els temes i els conflictes dels éssers humans que Ibsen desplega a l'escena ens colpegen profundament. Ens trobem davant un autor compromès de manera responsable i inquietant, un autor viu i sorprenentment actual. I és darrere del que d'una manera més òbvia podem copsar -l'arquitectura dramàtica, els detalls inesperats, les grans paraules i els grans conceptes- que pressentim una força fascinadora: el temor de viure, del no-res de la mort, el desig apassionat i insaciable d'alguna cosa vaga, alguna cosa que pugui donar a l'existència, a la nostra vida personal, un sentit, una coherència, un motiu per gaudir del fet de ser vius.

És des d'aquest lloc que hem volgut explicar Espectres, una de les obres d'Ibsen més polèmiques. Un intent d'aproximació des de les nostres vides d'homes i dones del segle XXI, amb un total convenciment que la lluita entre l'individu - l'ésser que busca la seva pròpia veritat personal- i el ciutadà -l'ésser domesticat, que s'identifica amb les necessitats de la majoria- és la dialèctica imprescindible per mobilitzar i transformar les nostres societats. Les paraules que ens han guiat al llarg de tot el procés de creació ens les suggereix, d'una manera clara, el mateix Ibsen en un dels seus poemes:

"Viure i lluitar contra els fantasmes
que assetgen el nostre cervell i el nostre cor,
ser lliures i erigir-nos
en l'alt tribunal de nosaltres mateixos."

Magda Puyo


Equip tècnic

Autor ............................... Henrik Ibsen
Versió .............................. Carles Mallol i Magda Puyo
Direcció ............................ Magda Puyo
Escenografia .................... Ramon Simó
Il·luminació ....................... Kiko Planas (AAI)
So .................................... Álex Polls
Vestuari ........................... M. Rafa Serra


Equip artístic

Emma Vilarasau, Jordi Boixaderas, Ramon Pujol, Mingo Ràfols i Queralt Casasayas.