Carta d'una desconeguda


«Només vull parlar-te a tu, dir-t'ho tot per primera vegada; has de saber tots els detalls de la meva vida, que sempre ha estat la teva i de la qual mai no n'has sabut res. Però no coneixeràs el meu secret fins que sigui morta, quan ja no estaràs obligat a donar-me cap resposta, quan això que ara em fa estremir amb uns calfreds tan forts sigui realment la fi. Si hagués de continuar vivint, estriparia la carta i callaria com sempre he callat. Però si l'arribes a tenir a les mans, sabràs que una morta t'hi explica la seva vida, una vida que va ser teva des del primer minut conscient fins al darrer.»

Viena, 1900. Un cèlebre i atractiu novelista rep una carta. Una extensa i anònima carta de traç femení on li és revelat el gran amor que, des de ben joveneta, li professa la redactora. Una passió secreta que ha durat tota una vida i que ni el temps ni la distància han aconseguit debilitar. Un amor del que ell mai en va saber res.

Un manuscrit on li relata i recorda la seva breu i apassionada aventura de joventut, les peripècies per criar ella sola al fill dels dos, la seva darrera i íntima trobada durant la qual, ell, tampoc la reconeix... Els voravius d'una vida adscrita a un amor que comença a través d'un espiell de llautó i acaba, com un llarg epitafi, amb la carta a mans del novelista quan ella ja és morta.

A la llum d'una espelma del llit d'un nen que se l'acaba d'endur la grip, abatuda i esfondrada per la pèrdua d'aquest fill dels dos -que tant s'assemblava al seu pare- improvisa l'escriptura d'una vida que, com una escultura de paraules, se sosté sobre la vulnerabilitat màxima del moment i es modela amb l'essència dels més feliços i els més amargs sentiments. Una escriptura febril i sincera que, des de la certesa de la imminència de la seva pròpia mort, recala decididament a paradisos i inferns on les emocions fan tombarelles.


Equip tècnic

Autor ............................... Stefan Zweig
Versió .............................. Manuel Enrique Orjuela
Direcció ............................ Fernando Bernués
Traducció ......................... Carme Gala
Escenografia .................... José Ibarrola
Il·luminació ....................... Xabier Lozano
So .................................... Laura López
Vestuari ........................... Gabriela Salaverri


Equip artístic

Emma Vilarasau, Marta Marco, Carlota Olcina, Ivana Miño, Jordi Puig i Josep Maria Domènech.