El criptograma


«Donny: Sé molt bé que tens por. Ho sé. Però arriba un moment, saps...? John, cadascú té la seva història. Ho saps? A la seva vida. I aquesta és la teva. I al final... al final... hauràs d'aprendre a assumir-la. Ho entens? Ara et parlaré com a una persona gran: Arriba un moment... Arriba un moment, en què hem d'aprendre a enfrontar-nos amb nosaltres mateixos... quina mena de te...»

El Criptograma mostra una història familiar de certa quotidianitat. Tres personatges: el nen que no s'entén amb la seva mare i està ple de dubtes i rareses psicològiques; la mare que es posa excessivament nerviosa i provoca la discussió violenta, inútil i sense fi; i l'amic de la família (del pare, del que només sabem que s'ha separat).

Mamet juga amb dos presències inquietants; una escala que uneix el saló amb l'habitació del nen i delimita el món dels adults i el dels adolescents; i el nen, que té malsons, escolta veus interiors i no entén el món dels silencis i ocultacions dels adults. Enigmes i interrogants s'acumulen en l'escena, que es converteix en metàfora del món contemporani. Mamet, que deixa un final obert, es refereix al món d'avui, en el que la falta de comunicació, les males relacions familiars, les traïcions, els dubtes i la violència, formen part del seu paisatge habitual.

El Criptograma doncs, és una obra difícil, complexa, d'aquelles en les que l'espectador ha d'anar construint a partir del que es calla i del que s'amaga més que del que se sent o es veu.

La interpretació d'El Criptograma està plena de dificultats pels actors. Andreu Benito exhibeix sensibilitat i eficàcia. El nen, Bernat Quintana, autèntic protagonista de la peça, fa creïble el seu personatge, l'omple de severitat i sustenta bona part de l'atmosfera opressiva de l'obra. En la frontera de la crispació, mostrant un interior turmentat, Emma Vilarasau defensa un paper formidable on, un cop més, ens regala els seus silencis que parlen per si sols i que la premsa ens defineix com els millors silencis escènics que s'han produït en el teatre català contemporani.


Equip tècnic

Text ................................. David Mamet
Direcció ............................ Sergi Belbel
Traducció ......................... Carlota Subirós
Escenografia .................... Antoni Taulé
Il·luminació ....................... Ignasi Camprodon
So .................................... Àlex Polls
Vestuari ........................... Mercè Paloma


Equip artístic

Emma Vilarasau, Andreu Benito, David Bosch i Bernat Quintana.